Ja tornem a tenir a les mans una nova novel•la de la gran escriptora Irène Nemirovsky, coneguda sobretot per la recuperació de la novel•la Suite Francesa l’any 2006; fet que va propulsar la traducció i posterior publicació de la majoria d’obres seves editades només a França als anys 40.
Aquesta és una d’elles, publicada l’any 1940, que ens descriu la història de l’Ada i en Harry, dos cosins llunyans i de dos estatus socials completament diferents, oposats, que es coneixen fortuitament de petits: una trobada que dificilment podran oblidar.
L’Ada, la clara protagonista d’aquesta història ens descriu la seva vida de nena fins arribar a adulta, envoltada constantment de situacions difícils de suportar en el sí d’una família pobra i jueva, just en el moment en què els jueus començaven a ser perseguits.
L’Ada, mitjançant amics aconsegueix viatjar fins a París i allà comença una nova vida però sempre envoltada de silencis i de solitud, cosa que l’encoratja a descobrir un talent que porta dins: la passió per la pintura. Un fet, que més endavant li permetrà tornar a trobar-se amb Harry, i iniciar una relació amorosa.
L’autora tracta la història d’amor entre aquests dos joves amb elements de la seva pròpia experiència, com ara l’exili i la persecució; i amb una sensibilitat malenconiosa i carregada de bellesa, ressegueix la fatalitat del seu amor a través dels anys, els canvis de fortuna i els indrets on els és donat estimar-se, encara que, més fort que ells dos, els oprimeixi el prejudici de la societat i la natura-de gos o de llop- que els empeny en la vida.